Sacsegem... la participació social de l'infant (2a part)

La Convenció sobre els Drets del Nen reconeix la participació com un dret dels infants, i actualment sembla que molta gent i institucions estan d’acord en què els nens i nenes han de tenir els seus drets i deures. Però aquesta afirmació deriva en la voluntat de construir espais de participació infantil? Creieu que es potencien a nivell de ciutadania? Hi ha Ajuntaments que formen Consells d’Infants, però a en ocasions només es fan per complir o per aparentar sense tenir una continuïtat real. Coneixeu experiències d’aquest tipus? Què en penseu?

Potser caldria ampliar la participació dels nens i nenes en la vida pública, en les escoles, els centres de lleure, les associacions i -per què no?- als Ajuntaments. Qui millor que ells/es per opinar, per exemple, sobre la reforma del parc infantil? I no només fer-se escoltar sobre temes específicament d’infants, sinó de la societat en general, ja que ells també formen part del seu present i esdevindran el seu futur.

Us volem fer esment d’un cas que exemplifica aquesta mateixa situació.  El poble del Figaró (Vallès Oriental) és governat per una assemblea de veïns/es que no pertany a cap partit polític . Fa deu anys que des de l’ajuntament practiquen una democràcia participativa, amb una voluntat real d’implicar la resta del poble, i també els més petits, és clar. Ells/es decideixen en què invertir una part dels pressupostos municipals.  Consulteu l’enllaç a la Bibliografia per accedir-hi. 

 Però què va ser primer l’ou o la gallina? Si retrocedim un moment, potser podríem arribar a pensar que el primer pas per fer veure a la societat la capacitat de participació dels nens i nenes s’hauria de potenciar des de l’escola. En alguns centres educatius s’està donant un canvi en l’enfocament de l’ensenyament i s’està trencant amb la visió tradicional de transmissió de coneixements i conceptes descontextualitzats, per tal de donar pas a la fonamentació de l’adquisició d’aquests per mitjà de l’experiència, la posada en pràctica de les competències de cada alumne i la interrelació dels coneixements amb la vida diària. Però encara costa fer el pas definitiu, que és donar veu als/les alumnes, com a nens/es i participants amb capacitat d’opinió sobre la seva pròpia educació.   

L’escola és l’entorn més proper dels infants, i com a tal, potser els hauríem de començar a donar-los confiança i responsabilitats entorn com volen aprendre o com volen ser avaluats… o almenys ser capaços d’escoltar el que ens tenen a dir.  Aquesta confiança aniria lligada d’un compromís que els nens/es haurien de complir. Com podem estar segurs/es que si els donem aquesta responsabilitat la seva resposta serà positiva? No podem. Però segur que si els estigmatitzem amb judicis com “són massa petits/es” o “no és cosa seva” mai podrem saber com reaccionarien davant d’una persona adulta que està confiant en el seu criteri i valora la seva opinió. 

És interessant fixar-se en casos reals en els que ja s’està començant a tenir en compte la capacitat de presa de decisió o opinió dels infants. El CEIP Eiximenis de Girona proposa un programa pedagògic en participació democràtica que dóna la possibilitat de participar als alumnes en el seu propi procés d’aprenentatge. Consulteu l’enllaç a la Bibliografia per accedir-hi.

Així doncs, no estaria de més parar a pensar en les accions que realitzem dia a dia amb els nens i nenes. En ocasions, no es potencia la consulta i/o negociació a l’hora d’afrontar les diferents situacions de la vida quotidiana donada la tendència a sobre-protegir a l’infant. Aquesta postura pot comportar una actuació per a l’infant en comptes d’actuar amb l’infant originant certa invisibilitat d’aquest. Els agents responsables de promocionar la participació social conjuntament amb l’infant, doncs, som tots i totes, és a dir,  la societat en sí mateixa.

BIBLIOGRAFIA

- Projecte Figaró. El repte de governar entre veïns. Verkami. Recuperat de: http://www.verkami.com/locale/ca/projects/7067-projecte-figaro-el-repte-de-governar-entre-veins [consulta: 12/13]

- L’Eiximenis. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. [consulta: 12/13]. Recuperat de: http://agora.xtec.cat/ceipeiximenis/intranet/index.php?module=iw_webbox&ref=eddem%20. [consulta: 12/13]

- Gaitán, L., (2012). Discriminats per l’edat? Ciutadania i participació dels nens i nenes en la vida pública. [en línia] Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència. Generalitat de Catalunya. butlletí d’Infància núm. 56. Recuperat de:  http://www20.gencat.cat/docs/dixit/Home/04Recursos/02Publicacions/02Publicacions%20de%20BSF/04_Familia_infancia_adolescencia/Butlleti_infancia_articles_2012/Links/Profunditat56.pdf. [consulta 11/12]

Sacsegem... la participació social de l'infant (1a part)

Per fer referència a la participació de la infància en el marc social primer hauríem de definir la participació en el sentit ampli de la paraula; i és que no és més ni menys per un col·lectiu adult que pels més petits i petites, o sí? La Gran Enciclopèdia Catalana defineix el verb participar com tenir o prendre part en una cosa.

El coneixement dels temes “d’adults” com la mort o el divorci sovint no se’n parla als infants de forma clara i evident però sí que formen part de la mateixa realitat que s’intenta obviar. Per tant, trobem una situació contraproduent que s’estén a la societat normalitzant aquests barems que decideixen què han de saber o quina part han de saber de fets que els hi toquen directament i dels quals són conscients (i molt!). Tenir temes tabús a l’hora de parlar amb els infants només fa que provocar-los confusió respecte realitats que inevitablement coneixen però que no poden acabar de situar sense la orientació d’una figura adulta propera, que els proporcioni confiança. Plantegem-nos, a més, quina serà la reacció del nen/a quan sospita que hi ha temes que no es poden parlar. Se li transmet inseguretat, desconfiança, por… i així és com, segurament, actuarà davant d’una situació similar, seguint el model que se li ha mostrat. 

I vosaltres, penseu que un infant, pel fet de ser-ho, ha de viure en una realitat diferent a la de l’adult/a? Molts/es estarem d’acord en què la innocència i la imaginació d’un infant són qualitats fantàstiques i que cal preservar-les el màxim de temps possible, però fins a quin punt han de justificar la desinformació respecte la realitat que els envolta?

Així doncs, hauríem de plantejar-nos si estem fent partícips als nens i nenes quan utilitzem expressions com “no s’adonen del què passa”, “no hi entenen” o “són coses de grans”. És quan confiem amb ells/es i els atorguem responsabilitat que apareix el diàleg, eina bàsica en la participació. Per què tan sovint volem que ens expliquin els seus problemes i, en canvi, no els parlem mai d’allò que ens preocupa a nosaltres? I si, sincerant-nos amb ells/es primer i escoltant-los després, alimentéssim la seva capacitat crítica? D’aquesta manera, no tan sols cal replantejar-se fins a quin punt són capaços d’entendre situacions que els adults considerem complicades, sinó també és essencial la comunicació del dia a dia, en la interacció amb la societat. “Vinga, deixa de jugar i afanya’t! No veus que arribem tard al metge?”. A vegades, organitzem la nostra vida en funció dels nostres horaris i necessitats, sense tenir en compte que el/la nen/a també es pot haver organitzat la tarda de determinada manera, i ara li estem trencat la temporització que ell/a s’havia fet: “Després de l’escola, quan arribi a casa, primer berenaré, després descansaré i jugaré amb l’ordinador i després faré els deures, que avui no en tinc gaires i em puc permetre jugar una estona”. És normal que així es generi frustració i malestar. Sovint pensem que hem d’organitzar la vida dels més petits, però cal tenir en compte no tractar-los com a objectes que puguem endur-nos d’un lloc a l’altre, sinó com a persones pensants que també tenen alguna cosa a dir sobre com volen distribuir les seves tasques de la vida. 

Recordeu algun moment de la vostra infància on vau tenir la sensació de ser prou madurs/es per opinar, però no se us va tenir en compte el vostre punt de vista?

Sacsegem... la Castanyada

La tradició de la “Castanyada” i la modernitat de “Halloween” cada vegada conviuen més a Catalunya. Ambdues són festes populars iniciades per un ritual funerari entre el 31 d’Octubre i l’1 de Novembre. Per una banda, Halloween era una celebració que donava la benvinguda al nou any segons el calendari celta i en la qual s’utilitzaven fogueres i es vestien de bruixes per espantar els esperits malignes. Per altra banda, la Castanyada fa referència a la vigília cristiana de Tots Sants on amics/es i parents ajudaven als campaners a tocar als morts i menjaven castanyes -aliment de temporada- ja que gràcies al seu contingut energètic no defallien. Al torrar-les, també, es simbolitzava la plegaria per les ànimes dels difunts.

A Bretanya, Escòcia i Irlanda, antigament es creia que a la nit de “Halloween” les ànimes dels morts, acompanyades de bruixes i esperits, visitaven les seves antigues cases per trobar un cos per habitar. Així, la gent es vestia de bruixes o dimonis per evitar que cap ànima entrés en el seu cos. Amb els anys, ha perdurat la tradició de disfressar-se i ha anat convertint-se en una vetllada on son típiques les festes i desfilades de disfresses, les bromes i les històries de por. 

La tradició de La Castanyada, antigament es celebrava realitzant un sopar amb la família on es feia una cerimònia de culte, ja que la creença era que per cada castanya que es menjava durant la nit del 31 una ànima s’alliberava del purgatori. Actualment, s’ha anat perdent aquesta visió més mística i es festeja de manera més familiar o amb els amics, fent un sopar on els postres són panellets, moniatos o castanyes, acompanyats de moscatell.

El cinema i les noves tecnologies ens han familiaritzat amb la festivitat i molts empresaris/es han vist grans oportunitats de negoci en promoure-la fins al punt que molta gent se l’ha fet també seva. En aquest sentit, trobem certa similitud amb la celebració de Sant Valentí, a través de la qual els centres comercials han pogut omplir-se les butxaques; però fins a quin punt té sentit aquesta festivitat quan aquí ja tenim la Diada de Sant Jordi? No és això un imperialisme cultural? 

Si tenim en compte la publicitat televisiva veiem com cada vegada més s’estén la festivitat de “Halloween” com a celebració dirigida al col·lectiu dels més petits (demanant caramels de casa en casa i amb disfresses que criden l’atenció) i als joves (festes a discoteques, escenografia a Port Aventura...). Els anuncis que ens envien acostumen a enfocar-se sempre a la part de disbauxa de la tradició i no promocionen el rerefons que inicià la celebració. La Castanyada no té aquesta atracció d’oci consumista i potser, o potser no, és aquesta la raó per la qual els mitjans de comunicació ens empenyen cap al “Halloween” més i més amb el suport dels empresaris que en treuen profit econòmic.

Pensem que les tradicions de cada cultura enriqueixen i cohesionen la societat, ja que formen part de la identitat de la mateixa i, en termes generals, és bo que perdurin. Amb el fenomen de la globalització cada cultura ha anat integrant altres elements i tradicions de diferents països, però potser això comporta un risc? Un fet positiu com és el de conèixer altres tradicions culturals podria ser una possible minimització de les pròpies de cada regió o, en major mesura, un oblit d’aquestes, contribuït, doncs, a la pèrdua d’identitat. 

Tot i així, és ben cert que bona part de la població la vigília de Tots Sants menja castanyes, moniatos i panellets, ja sigui celebrant només la Castanyada o compaginant-la amb el “Halloween”. Els centres educatius fan una tasca molt important de difusió d’aquesta festa catalana de tardor, de la mateixa manera que moltes associacions culturals en promouen iniciatives a favor. És per això i perquè els catalans/es som tossuts/es que pensem que la nostra tradició està encara ben viva i que depèn de nosaltres que segueixi subsistint en el temps. 

Tots coneixem l’antiga figura de la Castanyera: aquella senyora gran vestida amb un jersei i una faldilla, un davantal i un mocador al cap per a què no li agafi olor de fum als cabells. Encara que amb alguns canvis, sorprenentment, aquesta figura continua activa en molts indrets de Catalunya. Però… per quant de temps? 

Potser és inevitable que hi hagi un canvi en les tradicions com a conseqüència de la globalització? Cal que ens mantinguem fidels a les tradicions de cada regió i les vulguem preservar o és natural que hi hagi una substitució? Què en penseu? Creieu que el “Halloween” pot arribar a suplantar la Castanyada? Són compatibles ambdues celebracions?

Sacsegem... l'altra cara del turisme

Ei, bones notícies! En el context actual de crisi sembla que tothom coincideix en que hi ha un sector que no solament no se n’ha vist perjudicat sinó ha augmentat notòriament: el turisme. El conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, afirma a través del diari Ara que el turisme ha proporcionat a Catalunya 9.700 milions d’euros durant els 8 primers mesos del 2013, fet que representa un 10% més respecte l’any anterior (http://www.ara.cat/societat/turistes-Catalunya-milions-durant-primers_0_1000100162.html). Sí, sí, tot això aparentment està molt bé, però, què s’amaga darrere d’aquestes xifres? Hem triat una sèrie d’idees -algunes de tòpiques i d’altres mites- que esperem que us convidin a reflexionar sobre l’altra cara del turisme:

- “El turisme proporciona molts guanys a Catalunya”. La totalitat dels ingressos que la Generalitat ha rebut gràcies al turisme s’invertiran en aquest mateix sector. Aquest fet, però, a la pràctica, es tradueix en fets com el que la inversió de 5.000 milions d’euros que el govern té previst fer per la construcció del Barcelona World aniran a parar a les butxaques de La Caixa, que és la propietària dels terrenys, i de l’empresa Veremonte, impulsora del projecte i propietat d’Enrique Bañuelos (una de les persones més riques del món segons la revista nord-americana Forbes, i especulador d’abans de la crisi segons la plataforma Aturem Barcelona World). També a la capital catalana podem trobar el cas de la reforma del Marina Port Vell, una iniciativa municipal que perjudica als pescadors/es i als petits comerços de la zona per donar l’exclusivitat als iots de luxe.  És cert que el turisme també afavoreix als petits comerços i hotels, però fins a quin punt? Quin és, llavors, el model turístic que impera i els seus grans beneficiaris?

-“Cal seguir projectant Catalunya a nivell internacional”. -Sí, està bé, però quina imatge es dóna i a qui volem atraure? El ja esmentat Barcelona World en general i els seus casinos en particular són un exemple del determinat tipus de turisme que es pretén atraure a nivell internacional: un turisme ludòpata; i amb l’agreujant que el joc gaudirà d’una reducció d’impostos del 55% al 10%. Per què el vici té premis i no l’accés a l’habitatge, l’educació, la sanitat, etcètera, etcètera, etcètera, etcètera...?

D’altra banda, trobem l’anomenada Saloufest que es celebra desde fa nou anys a Salou durant el mes d’abril i és dirigida a estudiants/es (joves de 18 a 25 anys) majoritàriament britànics. La descripció que es pot trobar a la seva pàgina web (per si hi voleu fer un cop d’ull:

http://www.ilovetour.co.uk/tours/sports-tours/saloufest) reflecteix la representació sense límits que es pretén emetre a l’estranger de “la millor setmana de la teva vida” per només 200€. S’utilitzen expressions com: “aquesta bèstia de viatge és la més sorollosa, boja i memorable” per “estudiants assedegats”. La permissivitat que es contempla en aquest tipus de celebració ha estat criticada pels veïns i veïnes afectades de forma directa i, tot i així, manté cada any un rècord de participació d’actualment 9.500 persones. La polèmica que va ocasionar-se el darrer 2010 a causa d’una denúncia per violació va donar com a resultat l’efecte d’una major assistència i ressò (http://www.ara.cat/etiquetes/saloufest.html)

-“El turisme genera llocs de treball”. Quin tipus de llocs de treball? I el que és igual d'important, per a qui? Si be és cert que el turisme produeix treball, cal tenir present que  el sector turístic és inconstant i variable. Segurament un jove estudiant estarà encantat de treballar els 3 mesos que dura l’estiu o durant la setmana santa. Però què passa amb una mare de família amb fills, que durant els caps de setmana i els festius ha d’estar treballant? I és clar, si aquesta mare vol una feina amb unes millors condicions, la gran demanda de llocs de treballs fa que de seguida aquesta vacant estigui coberta, segurament per un altre jove que tingui més llibertat de mobilitat. I tant que genera llocs de treball, però és aquest el tipus d’oferta de treball que volem potenciar? (http://ec.europa.eu/spain/barcelona/actualitat-i-premsa/noticies/ocupacio-i-politica-social/130927_ca.htm)

- “Ens convé que vinguin turistes d’alt nivell adquisitiu”. Quines conseqüències té per la gent d’un poble o barri el fet que aquest estigui pensat pels/les turistes? Coneixeu zones en les quals es potenciï més el turisme que el benestar dels propis habitants? Voldríem apuntar una dada extreta del documental  “Conviure amb el turisme” emès pel programa 30 Minuts a TV3: un 40% dels hotels de Barcelona s’ubiquen a Ciutat Bella. Concretament al Barri Gòtic els preus dels pisos són tan elevats que es fa molt difícil que una persona pugui viure-hi, fins al punt d’haver de traslladar-se en molts casos. També trobem exemples de complexos comercials orientats a un turisme amb una capacitat important de gastar diners, com ara el turisme rus, per exemple La Roca Village, al Vallès Oriental, que rep milions de visites l’any però que molts dels habitants de la comarca no hi van mai.  I com es pot integrar a la ciutat o poble un edifici brillant i esplèndid, de cinc estrelles, envoltat de luxes i serveis per al benestar dels seus destinataris? Perquè, en conseqüència de la crisi, l’escletxa social creix cada vegada més i, desapareixent la classe mitja, separa els rics -que cada vegada són més rics- dels pobres - que cada vegada són més pobres-, deixant a aquests últims major poder i recursos, i això, (òbviament!) no es pot passar per alt i s’ha d’aprofitar per obtenir més beneficis.  Fins a quin punt s’hauria de deixar que la integració del turisme a la realitat d’una zona la transformés?

-“Les innovacions tecnològiques són la clau del turisme emergent”. En sentir aquesta afirmació, ens ve al cap el conegut Barcelona Mobile World Congress, que, segons el seminari La Directa, costa un mínim de quinze milions d’euros anuals a l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i al Govern espanyol. “Sí, sí, però els guanys compensen”, afirmen alguns/es. La pregunta és, a qui compensen? Tenint en compte que les persones assistents són peixos grossos del món empresarial, som bastant escèptiques a l’hora de pensar que realment benefici al comerç de proximitat i a les petites empreses d’hostaleria. I pel que fa als ingressos que pot generar a nivell públic, tan sols volem constatar que els empresaris/es en qüestió disposen d’exempcions fiscals que, l’any passat, van generar un forat que s’ha hagut de tapar amb retallades al sector públic, explica el seminari ja esmentat. I ara Barcelona és la Capital Mundial de la Telefonia Mòbil. Què en penseu?   

-“Cal millorar l’ús turístic que es fa del patrimoni natural i cultural”. Aquesta frase surt al Pla Estratègic del Turisme de Catalunya 2013-2016, de la mateixa manera que parla de sostenibilitat ambiental. La pregunta és: en què es traduirà aquesta suposada conscienciació ambiental? Cal saber que la construcció del ja esmentat Barcelona World es pretén fer en uns terrenys catalogats com a espais d’interès natural i que, a més, suposaria un augment considerable del consum d’aigua, explica Barcelona TV. Durant els anys abans de la crisi s’han fet múltiples agressions al territori com l’augment de camps de golf al Delta de l’Ebre. Penseu que ara que no hi ha aquell afany de construcció tan desmesurat hi ha un major respecte pel territori? Estem avançant cap a un model de turisme sostenible o és només un nom?  

Ara us toca a vosaltres!

Bibliografia

Us convidem a informar-vos i aprofunidr sobre els temes que tractem a través d'aquells mitjans que ens ajuden a donar forma als articles:
 

 Diari Ara, Els turistes deixen a Catalunya 9.700 milions d'euros:  http://www.ara.cat/societat/turistes-Catalunya-milions-durant-primers_0_1000100162.html

Generalitat de Catalunya, Sala de Premsa, Puig emplaça a superar els reptes de la innovació i la internacionalització per mantenir Catalunya com a destinació líder en turisme: 

 http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=220348&idioma=0

Generalitat de Catalunya, Sala de Premsa, Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2013-2016: 

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=202014&idioma=0

Diari El Punt Avui, Barcelona World, sis parcs temàtics al costat de Port Aventura, l'alternativa a Eurovegas: 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/574093-sis-parcs-tematics-al-costat-de-port-aventura-lalternativa-del-govern-a-eurovegas.html

Seminari La Directa, El Mobile World Congress: despeses púbiques milionàries pel sector privat: 

 http://directa.cat/noticia/mobile-world-congress-despeses-publiques-milionaries-al-servei-del-negoci-privat

Comissió Europea, Representació a Barcelona, El Turisme segueix creixent a Barcelona i dóna un impuls a l'ocupació:

http://ec.europa.eu/spain/barcelona/actualitat-i-premsa/noticies/ocupacio-i-politica-social/130927_ca.htm  

Territori, Transformació de la Marina Port  Vell:  http://territori.scot.cat/cat/notices/2012/08/transformaciO_de_la_marina_port_vell_barcelona_3135.php

Televisió de Catalunya, 30 minuts, Conviure amb el Turisme:

 http://www.tv3.cat/videos/4690832/Conviure-amb-el-turisme-a-30-Minuts

Ilovetour.co.uk, Sports Tours, Saloufest:

http://www.ilovetour.co.uk/tours/sports-tours/saloufest

Diari Ara, Saloufest:

http://www.ara.cat/etiquetes/saloufest.html

L'Accent, El litoral dels Països Catalans: destrucció accelerada:  http://www.laccent.cat/index.php/paisos-catalans/en-profunditat/item/1068-el-litoral-dels-pa%C3%AFsos-catalans-destrucci%C3%B3-accelerada

Ecologia.cat, Turisme sostenible:

 http://www.ecologia.cat/eco/index.php?option=com_content&view=article&id=29&Itemid=56

Barcelona Televisió, Aturem BCN World critica l'impacte ambiental i em model que representa el projecte: http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/12/19/aturem-bcn-world-critica-limpacte-ambiental-i-el-model-que-representa-el-projecte/

Presentació

Ep! Que aquí hi ha ganes d’opinar! Som unes veus que estem desitjoses de cridar (i ben fort!) allò que ens preocupa, sobre el que ha passat, el que està passant i que passarà a la nostra societat; aquí, al costat de casa.

Però no tan sols parlarem sinó que escoltarem i sentirem. Sí. Perquè la societat som tots i totes.  Què us sembla?  Apunt per obrir debat? Aixó sí, preguem respecte, perquè els pensaments de cadascú són el més profund i no es poden menysprear…